L'estació de Fontana, a la Línia Verda (L3) del metro de Barcelona, és una de les principals portes d'entrada a la Vila de Gràcia, un barri històric amb carrers pacificats per als vianants, places d'escala humana i un teixit social i comercial vibrant però seriosament amenaçat per la gentrificació. Tot i així, Gràcia és un barri cèntric i densament edificat que disposa de molt poques oportunitats per encabir noves promocions d'habitatge públic.
Una d'aquestes oportunitats està precisament sobre l'estació de Fontana, que, de manera insòlita al metro de Barcelona, no emergeix a la superfície a través d'una boca situada a l'espai públic sinó que ocupa la planta baixa d'una parcel.la edificable. Està situada en una cantonada emblemàtica del carrer Major de Gràcia, l'espina dorsal del barri, però, no obstant, desaprofita l'edificabilitat que té a sobre, flanquejada per dues parets mitgeres cegues que enlletgeixen el paisatge urbà.
Sembla ser que, a principis del segle XX, la finca havia d'acollir la seu central de la companyia pública Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), un edifici neoclàssic els fonaments del qual van quedar inútilment preparats al subsòl de l'estació. Ara, ATRI proposa esgotar l'edificabilitat de la finca amb la construcció d'una vintena d'habitatges públics que contribueixin a defensar Gràcia de la gentrificació.
El projecte contempla una remunta de sis plantes amb 19 habitatges, un d'ells adaptat. Cada dos plantes hi han reservats una sèrie d'espais comunitaris orientats a les persones residents i que podrien incloure espais d'oci i reunió, bugaderia, cuina-menjador, dormitoris de convidats col·lectius, entre altres possibilitats.
Es proposen una diversitat de solucions d'habitatge, corresponent a diferents perfils d'unitats de convivència. Podem trobar unitats d’1 o 2 dormitoris, i espais connectats amb tabiqueria mòbil amb diversitat de prestacions.
Als habitatges s’accedeix per replans que s'entenen com a espais de relació i que compten amb bona il·luminació natural i ventilació a través d’un gran pati. Aquests corredors connecten nuclis de comunicació vertical, espais d'ús comunitari i habitatges.
El terrat es concep com una prolongació dels altres espais comunitaris, en aquesta proposta preliminar el més baix s'orienta principalment a l'oci, l'intermedi a la producció hortícola i el més alt a una combinació d'instal·lacions i horts.
Els habitatges que donen al carrer Gran de Gràcia tenen un sistema flexible de façana que s’adapta a les necessitats de les unitats de convivència que hi viuran. El sistema està compost per dos mòduls que poden quedar descoberts com a galeria, semi-construïts (habitació i galeria), o totalment construïts (habitació i ampliació de menjador).
