Sistemes constructius amb perspectiva ecològica

ATRI, ja com a punt de partida, proposa la utilització de components industrialitzats, combinats, això sí, amb partides de posada en obra d’aquests components, de condicionament i acabats.
Les tres condicions principals que ens van portar des del principi a proposar l’ús de components industrialitzats són:

1) Opció de temporalitat o reversibilitat.
2) Lleugeresa que faciliti el transport i l’execució de remuntes i extensions.
3) Minimitzar els terminis d’execució per agilitar la implementació de solucions a la situació d’emergència.

Una altra de les raons per a aquesta proposta era la idea que l’ús de materials treballats de forma industrial i modular, a causa de la seva reversibilitat i especialment quan es treballa amb materials reutilitzats, reciclats o renovables, dóna com resultat sistemes constructius molt més sostenibles que els convencionals.

Partint de la metodologia proposada per Gerardo Wadel, i adaptant-la a les necessitats específiques d’aquest estudi, hem procedit a la comparació dels següents sistemes constructius:
La inclusió a la comparativa del sistema constructiu que anomenem «convencional», representatiu de la manera més estesa en la construcció d’habitatge a Catalunya, és només per prendre-la com a barem de referència.

La comparativa de sistemes no deixa dubte possible sobre la insostenibilitat, en termes relatius, del sistema que prenem com construcció convencional. Aquesta afirmació és vàlida en termes generals però ho és especialment quan partim dels requisits del sistema #ATRI.
La construcció modular en formigó no l’hauríem de descartar d’entrada, però s’ha de reconèixer que el seu pes i les habituals grans dimensions dels mòduls la fan poc recomanable per a la seva utilització en entorns urbans consolidats en els termes que proposa #ATRI. A més, els seus índex ecològics, tot i apropar-se, no arriben als avantatges dels altres sistemes considerats.

La construcció modular lleugera, basada en unitats tridimensionals, sigui en acer, fusta i mixta resulta òptima quan l’entorn viari de la promoció permet l’accés dels camions i la ubicació de la grua. Si a més es basa en mesures ISO, aptes pel transport convencional per carretera, la seva viabilitat es potencia, de cara tant a l’estandardització del procés de disseny i les possibilitats de reutilització de material.
El cas particular de la fusta presenta unes necessitats de manteniment per sobre de la resta de sistemes, però compleix tota la resta de requisits amb unes prestacions que la fan igualment interessant.

S’ha prestat especial consideració a la variant d’estructura metàl·lica que es basa en els contenidors de transport ISO. Aquesta variant, ben treballada, presenta molts avantatges, que van des del preu a la coherència ecològica passant per la practicitat en transport, muntatge i desmuntatge. Treballs previs i el propi desenvolupament d’aquests estudis demostren que la seva limitació dimensional no és obstacle insalvable en el moment d’aconseguir distribucions espacials interessants.

La construcció basada en elements bidimensionals en acer, fusta i combinacions dels anteriors tenen molts dels avantatges dels seus ‘parents’ tridimensionals, però en aquest cas són especialment aptes per emplaçaments d’obra amb limitacions d’accés, com podria ser el cas de cascos antics.

Un camí molt interessant i amb molt recorregut és la combinació de sistemes, com per exemple la combinació de mòduls tridimensionals amb mides ISO formant els nuclis estructurals rígids amb intersticis forjats amb elements industrialitzats bidimensionals o fins i tot unidimensionals. Aquest sistema, per exemple, fa compatible la utilització de mòduls ISO en solars trapezoïdals.