El segon pas de l’estratègia consisteix a verificar si els buits detectats són «atritzables», és a dir, si reuneixen les condicions suficients per acollir, de manera temporal o definitiva, unitats residencials de repoblament inclusiu. La idoneïtat de cada espai dependrà de múltiples factors. En primer lloc, caldrà fer una estimació de la quantitat d’unitats residencials que el buit urbà seleccionat és capaç d’acollir. Aquesta estimació permetrà valorar si els posteriors esforços econòmics o de gestió necessaris per obtenir el sòl són rentables o excessius. En segon lloc, caldrà comprovar que l’eventual rebliment de cada buit no infringirà cap mal a la qualitat del teixit urbà i que no generarà cap rebuig justificable en el teixit social. A tal efecte, es pot contemplar la possibilitat d’establir un diàleg amb el veïnat per mitjà de taules d’informació i participació. Al mateix temps, caldrà fer una previsió de la viabilitat jurídica, econòmica i constructiva de l’actuació. Pel que fa a la viabilitat jurídica, caldrà comprovar que el rebliment no contradiu cap ordenança ni reglament urbanístic. Respecte a la viabilitat econòmica, en el cas de rebliments en sòl privat, caldrà establir topalls de compensació monetària o en espècies —per exemple, la rehabilitació de la façana o la instal·lació d’un ascensor— en les negociacions amb els propietaris. En el cas de la viabilitat constructiva, caldrà tenir en compte consideracions com si l’amplada de vial és suficient per a la manipulació d’elements prefabricats o, en el cas de remuntes, si la capacitat portant de la base és suficient.