Imatge de la proposta
#HabitemElSantPau
Poden créixer les ciutats, sense necessitat de solars buits? Quines estratègies poden fer-les més denses, mixtes i equilibrades?
#HabitemElSantPau és un projecte pilot per a la creació de 47 habitatges de titularitat públic-comunitària sobre el Gimnàs Sant Pau, en el barri del Raval de Barcelona. Aquest projecte comunitari, que parteix del veïnat, té un triple objectiu: la compra del gimnàs per part de l'Ajuntament, la continuïtat del Gimnàs Social Sant Pau i la construcció d'habitatges aprofitant l'espai no reblit sobre l'immoble, en una col·laboració entre l'administració pública, entitats socials i persones usuàries.
La proposta és pionera a diversos nivells: disseny participatiu, promoció públic-comunitària i gestió tripartita (Ajuntament, cooperativa i entitats). Representa una hibridació entre formes de cooperativisme i de promoció d'habitatge social públic, per a això ens hem inspirat en el sistema Community Land Trust, habitual en altres països. Quant a procés de construcció, es basa en sistemes existents de contractació socialment responsable i incorpora a les persones usuàries en una fase de autoconstrucció assistida. És un dels projectes emmarcat en ATRI, estratègia arquitectònica i urbanística desenvolupada per un equip multidisciplinari coordinat per Straddle3.
El Gimnàs Sant Pau va néixer fa 78 anys i en aquest temps s'ha convertit en un punt de trobada dels barris del Raval, Sant Antoni i Poble Sec, i un projecte social vital a la ciutat. Es tracta d'un equipament que es caracteritza per «la seva activitat solidària i en clau de barri, resultant un projecte que promou comunitat i vertebra el territori».
Davant la finalització del contracte de lloguer en 2020 i les amenaces d'enderrocament de l'immoble, neix el projecte #HabitemElSantPau, que proposa una pregunta per al multi-referèndum en clau de ciutat previst per a l'estiu de 2018 amb un doble objectiu: d'una banda, impulsar un projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu de 47 habitatges damunt del Gimnàs Social Sant Pau, i per un altre, garantir la continuïtat de l'acció solidària i comunitària d'aquest.
En el desenvolupament de la proposta ha participat un equip multidisciplinari en el qual han arribat a col·laborar fins a 50 persones, comptant amb l'adhesió de més de 30 entitats i 20.900 signatures de suport a la inclusió del projecte en una multiconsulta ciutadana promoguda pel propi Ajuntament.
La iniciativa promou, d'una banda, un sistema d'habitatge en règim cooperatiu (que formi comunitat i parteixi del múscul financer) i per una altra, que un terç dels habitatges estigui destinada a col·lectius exclosos o en risc d'exclusió.
La proposta és un híbrid entre habitatge social i un model de construcció parcialment desenvolupat mitjançant parceria (masoveria) urbana, ja que una part de cooperativistes substituiran l'aportació financera inicial per treballs de construcció i manteniment, permetent així la incorporació de perfils socials variats en la cooperativa.
Es proposa que l'òrgan de gestió es basi en el model Community Land Trust, basat en un sistema tripartit: l'Ajuntament, la Cooperativa d'habitatge i una representació d'entitats arrelades al territori i amb funció social.
El futur edifici s'entén com una gran equipament amb funcions residencials. Les plantes baixa i soterrani estan dedicades a locals d'ús públic, principalment el gimnàs. En la planta primera trobem l'accés a la casa fàbrica que també funcionarà com a equipament obert al públic.
A partir d'aquí cap amunt trobem una sèrie d'espais comunitaris orientats a les persones residents i que podrien incloure espais d'oci i reunió, bugaderia, cuina-menjador, dormitoris de convidats col·lectius, entre altres possibilitats. El seu ús definitiu es concretarà en la fase de disseny col·laboratiu del projecte bàsic.
Aquest avantprojecte que haurà de treballar-se amb la comunitat i per tant encara pot evolucionar. Podem veure que es proposen una diversitat de solucions d'habitatge, corresponent a diferents perfils d'unitats de convivència. Podem trobar unitats de 1, 2 i 3 dormitoris, amb diversitat de prestacions.
L'accés als habitatges es produeix per unes passarel·les o grans replans que s'entenen com a espais de relació i que compten amb bona il·luminació natural i ventilació. Aquests corredors connecten nuclis de comunicació vertical, espais d'ús comunitari i habitatges. Els terrats són una extensió dels altres espais comunitaris, en aquesta proposta preliminar el més baix s'orienta principalment a l'oci, l'intermedi a la producció hortícola i el més alt a una combinació d'instal·lacions i horts.