Redistribució d’oportunitats econòmiques

Els mitjans de producció necessaris per construir les promocions seriades de l’urbanisme modern només queden a l’abast de grans empreses promotores i constructores que concentren molta riquesa en poques mans. L’estratègia #ATRI aposta per un sistema constructiu que redistribueix riquesa i oportunitats entre les mans petites que conformen el teixit productiu. Un cop posades en obra les estructures metàl·liques fetes de components reutilitzats, #ATRI planteja una segona fase constructiva que consisteix en revestir-les completament, tant a l’interior com per l’exterior, per mitjà d’operacions de bricolatge.

Aquest sistema de construcció en sec, basat en operacions senzilles i en l’ús principal de fusta local, permetrà posar en joc les capacitats d’agents professionals i d’usuaris no remunerats. D’una banda, comptarà amb les habilitats de fusters, manyans, vidriers, lampistes i altres petits industrials que la crisi ha arraconat. De l’altra, posarà en valor les capacitats d’una part de la població que, malgrat no disposar de recursos econòmics, pot contribuir a la construcció amb el seu temps i les seves mans. Tot i no ser monetària, la retribució d’aquests agents no professionals es pot valorar com una formació professional que els permet adquirir noves habilitats i també atorgant-los 
el paper de futurs usuaris dels habitatges en construcció. 
La participació d’aquests futurs usuaris en el procés de construcció tindrà múltiples avantatges. D’una banda, abaratirà els costos de la construcció i farà possible la promoció d’un major nombre d’habitatges. De l’altra, permetrà que ells mateixos puguin participar en la presa de decisions sobre la distribució dels seus propis habitatges. Per últim, fomentarà la col·laboració entre futurs veïns i, per tant, crearà teixit social des de molt abans que s’acabi l’obra.