Imatge
viabilidad juridica

viabilidad juridica

Categoría definitiva
Urbanisme

Introducció a la viabilitat jurídica

Cos

El fonament d’ATRI és  possibilitar la creació d’habitatge públic utilitzant les vies que la legislació urbanística ja preveu per fer-ho, corregint, a més, en alguns casos, les disfuncions existents que ho impedeixen.  Una de les vies explorades és la creació del sistema urbanístic d’habitatge dotacional. Aquesta no és una mesura nova, sinó que està prevista des de fa més d’una dècada, concretament, des de l’entrada en vigor de la avui derogada Llei 10/2004, de 24 desembre, per al Foment de l’Habitatge Assequible, de la Sostenibilitat Territorial i de l’Autonomia Local, llei que posteriorment es va refondre en el Decret legislatiu 1/2005, de legislatiu , de 26 de juliol pel que es va aprovar el Text refós de la Llei d’Urbanisme que és l’antecedent immediat del vigent Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , pel que es va aprovar el text refós de la Llei d’urbanisme i que incorpora aquest sistema urbanístic en la forma que es va preveure fa ja dotze anys.

La creació d’habitatge dotacional es pot fer de nou, o bé, substituint una altre sistema urbanístic existent, el d’equipament, quan aquest últim no tingui ja una utilitat justificada. Però no necessàriament és imprescindible la substitució de sistemes. Legalment es possible la seva compatibilització, perquè la legislació urbanística permet, també des de fa més d’una dècada, compartir el sòl o el vol d’un altre sistema públic ja existent. Això últim és el que ha estat objecte de la proposta que es presenta en aquest document.

No obstant, la proposada no és la única que via possible per la creació de d’habitatge públic. Existeixen altres que la nostra legislació urbanística admet i que no necessàriament parteixen de la creació o de la substitució d’un sistema urbanístic, sinó de la correcció d’una disfunció urbanística sobre una zona susceptible d’aprofitament privat. És el cas dels solars sobre els que s’ha incomplert el deure d’edificar en els terminis imposats pel planejament, ja sigui perquè no s’ha construït res en ells o perquè, havent-se iniciat l’edificació, aquesta no s’ha culminat. Aquests solars necessariament s’han d’inscriure en el Registre de Solars Sense Edificar, quina creació preveu la nostra legislació urbanística per corregir tal disfunció (la de no edificar en termini), també des de fa més d’una dècada.

En aquests supòsits, de persistir l’incompliment del deure d’edificar durant dos anys posteriors a la inscripció del solar o de l’edifici inacabat en el Registre, l’Ajuntament pot instar la seva venda forçosa. Això obre una nova possibilitat per la creació d’habitatge públic amb caràcter temporal per la via del conveni, perquè el propietari podria evitar els efectes del seu incompliment, cedint temporalment el solar o l’edifici per aquest destí. D’aquesta forma la disfunció urbanística reverteix en una funció social que beneficia al propietari i a la comunitat.   
Podem concloure, doncs, que les vies legals que ATRI utilitza i proposa per l’assoliment dels seus fins no són noves, sinó que, simplement, han estat poc transitades.