Imatge
coche

coche

Categoría definitiva
Diagnòstic

L’alarma de la contaminació

Subtítulo
"després de dècades de massificació del vehicle privat, viure en carrers per als vianants s’ha convertit en un luxe molt desitjat"
Cos

Bona part dels més de 400.000 automòbils que entren cada dia a Barcelona —que superen els que entren a Manhattan— corresponen a persones que viuen en perifèries metropolitanes que no sempre disposen d’un bon transport públic. L’excepcional densitat de la capital catalana facilita la mobilitat a peu o en bicicleta i permet dotar-la d’un transport públic eficaç però, a la vegada, provoca que sigui molt més vulnerable que altres ciutats als efectes del vehicle privat. Barcelona té 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat —Madrid, 3.000; París, 1.500; Londres, 1.200—, que privatitzen més del 60% de l’espai públic mentre que només s’usen en el 20% dels desplaçaments, que provoquen uns nivells de pol·lució atmosfèrica molt superiors als límits marcats per la UE i que generen cada any més de 3.500 morts prematures. 
La resposta a aquesta emergència sanitària passa, sens dubte, per reconquerir l’espai públic envaït per l’automòbil i lliurar-lo als vianants, els ciclistes i els usuaris del transport col·lectiu de superfície.
Aquesta és l’aposta de l’Ajuntament, que ha fet pública la seva voluntat de pacificar un gran nombre de carrers a tota la ciutat. Però aquesta solució entranya un greu perill de gentrificació.

 

Si la ciutat no és capaç de dotar els barris pacificats d’una bona proporció d’habitatge públic i de petit comerç de protecció oficial, tot l’esforç col·lectiu dedicat a reconquerir l’espai públic revertirà en benefici del mercat immobiliari o la indústria turística i perjudicarà els veïns i comerciants amb menys poder adquisitiu, que no podran afrontar l’augment dels lloguers i es veuran expulsats del barri. Ens ho demostra l’experiència de les pacificacions del Born, de la Vila de Gràcia, del carrer d’Enric Granados o del Portal de l’Àngel: després de dècades de massificació del vehicle privat, viure en carrers per als vianants s’ha convertit en un luxe molt desitjat.