Imatge
curriculum

curriculum

Categoría definitiva
Diagnòstic

La crisi de les mans petites

Subtítulo
El cost social de la crisi es manifesta en un notable augment de les desigualtats econòmiques
Cos

Com tantes altres ciutats occidentals, Barcelona va acabar el segle XX immersa en un profund procés de desindustrialització i en la recerca de noves activitats terciàries per guanyar-se la vida. La globalització buidava les seves fàbriques i desocupava els seus obrers per endur-se l’activitat productiva a llunyanies on és més fàcil explotar el medi ambient i els treballadors. Mentrestant, la ciutat explorava la possibilitat de dedicar-se a al turisme o la societat del coneixement. Si bé és cert que aquestes noves activitats terciàries li proporcionen a la ciutat noves fonts d’ingressos, no ho és menys que no han demostrat prou capacitat redistributiva perquè concentren molta riquesa en poques mans mentre generen llocs de treball insuficients o molt precaris.  Una de les poques activitats productives que va sobreviure a aquest procés de terciarització és la indústria de la construcció.

Abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, Barcelona comptava amb un atapeït teixit de petites i mitjanes empreses i treballadors autònoms que es nodrien del sector. Però aquest entramat de despatxos d’arquitectura, constructores i promotores menudes, magatzems de materials de construcció, transportistes, industrials de barri, fusters, manyans, paletes o lampistes va ser esclafat per la crisi i ha quedat gairebé irreversiblement desintegrat. En els darrers anys, els principals indicadors macroeconòmics han començat a donar senyals que de recuperació que fan pensar que l’economia espanyola ha sortit de la crisi. No obstant això, molts indicadors assenyalen que aquesta recuperació no està sent igual per a tothom. El cost social de la crisi es manifesta en un notable augment de les desigualtats econòmiques i en el fet que un ampli sector de la societat encara està lluny d’haver recuperat el poder adquisitiu que tenia abans del 2008.

A Barcelona, aquesta realitat es manifesta fins i tot en l’esperança de vida de la població, que ja difereix prop de deu anys entre els residents dels barris més rics i els dels més pobres. En aquest context, l’augment del preu de l’habitatge i l’estancament o la reducció del nivell adquisitiu de les famílies té conseqüències dramàtiques. L’habitatge no és només la principal despesa que fan les famílies al llarg de la seva vida; és també un dels principals motors de l’economia. De moment, la reactivació de l’obra pública ha reviscolat les grans empreses constructores que concentren riquesa en poques mans però encara no ha aconseguit que una irrigació capil·lar arribi a rescatar les mans petites.

 

Unemployed people in line

Unemployed people in line

Headline

Headline