Imatge
vivienda

vivienda

Categoría definitiva
Diagnòstic

La Barcelona assetjada

Subtítulo
"anem cap al desastre, un desastre anunciat: que no puguem viure a la ciutat"
Cos

Des dels inicis de la democràcia, Barcelona va fer una gran aposta per la millora de l'espai públic com un instrument de democratització. Aquesta aposta, que convertiria una ciutat industrial, bruta, decadent i envaïda pels cotxes en un lloc agradable, atractiu i desitjat, va ser el moll de l'os del «model Barcelona», que acabaria rebent reconeixement internacional. No obstant, aquest model urbà va consistir a destinar a l'espai públic molts dels recursos que altres ciutats destinaven a habitatge públic. Amb el temps, aquesta desproporció tindria greus conseqüències per als barcelonins. D'una banda, la ciutat renovada esdevindria sobtadament una de les primeres destinacions turístiques a nivell europeu. Avui, després d'anys de massificació turística, la desprotecció del parc d'habitatges davant d'usos no residencials ha provocat que, als barris més cèntrics, moltes finques s'hagin convertit en hotels i gran quantitat d'apartaments hagin esdevingut allotjaments turístics. D'altra banda, els atractius de Barcelona també l'han situat entre les ciutats que reben més inversions especulatives a nivell global. Cada cop més, les propietats immobiliàries de la ciutat són percebudes pel capital volàtil com a recers materials amb valor segur i sempre creixent. Això explica que, l'any 2015, el 40% de les compravendes d'habitatges que van tenir lloc a la ciutat tinguessin compradors estrangers i fossin al comptat.

Tant la pressió de la indústria turística com la del mercat immobiliari internacional redueixen l'oferta d'habitatges de lloguer i provoquen l'augment dels preus. Això fa que cada cop sigui més difícil per a més barcelonins accedir a un habitatge assequible. Però la situació no amenaça només el dret a l'habitatge; també està en joc el dret a la ciutat i la possibilitat de gaudir d'una millora urbana que es va emprendre amb ànim redistributiu i amb l'esforç col·lectiu. En una ciutat amb un valor de canvi tan atractiu però tan poc capaç de protegir el valor d'ús residencial dels seus habitatges, la gentrificació fa estralls als barris cèntrics, tot expulsant-ne capes cada cop més àmplies de la població amb menys poder adquisitiu. La situació és prou alarmant com perquè el propi Javier Burón, gerent de la Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, hagi declarat recentment a la premsa que «anem cap al desastre, un desastre anunciat: que no puguem viure a la ciutat». A escala metropolitana, el fenomen té un efecte centrifugador que obliga els desplaçats a allunyar-se cap a perifèries disperses on depenen més del vehicle privat. Això causa una altra emergència per a Barcelona: el gran nombre de vehicles que hi entren cada dia i que genera nivells mortals de contaminació.

Rent prices. Image from La Vanguardia

Rent prices. Image from La Vanguardia